Si mai heu hagut d’anar al Taulí de Sabadell, a la Mútua o a l’Hospital de Terrassa haureu comprovat que aparcar-hi de forma gratuïta és pràcticament impossible. Els preus dels parquímetres d’ambdues instal•lacions són preus de mercat equiparables als del centre de la ciutat.
Aquests són els tres hospitals públics de referència que ens pertoquen als santcugatencs per proximitat. Pel que fa a l’àmbit privat hi tenim l’Asepeyo i l’Hospital General de Catalunya i, la seva situació a nivell d’aparcaments és força similar. Sí que és cert que a l’HGC hi ha un descampat a prop de l’entrada d’urgències on hi caben força places, però també és cert que depèn de l’hora que hi aneu ja no hi trobareu cap possibilitat d’aparcar.
Em pregunto si els polítics responsables de l’execució d’aquestes infraestructures tenen en consideració a l’hora de dissenyar el projecte el cost en termes de mobilitat que li pot representar a una família que hi tingui un dels seus membres ingressat durant una temporada.
Pocs són els hospitals que disposen de places d’aparcament gratuïtes al nostre país. El més proper molt probablement el trobarem fora del cinturó metropolità de Barcelona.
El que em sobta de tot plegat és que per exemple les grans superfícies comercials estiguin obligades a tenir places d’aparcament gratuïtes gairebé il•limitades i en canvi, als espais de primera necessitat com en són els hospitals, s’hi vulgui fer negoci tant amb els familiars dels malalts com amb els mateixos treballadors de l’àmbit sanitari.
Si prioritzem el consum a la salut és que alguna cosa no estem fent bé.

La entrada Parlem d’infraestructures? se publicó primero en PENYA BLAUGRANA.