Lingüística, lògica matemàtica, musical, espacial, corporal o cinestèsica, intrapersonal, emocional, naturalista, existencial, creativa i col•laborativa. Aquestes són els dotze diferents tipus d’intel•ligències que ara mateix estan identificats.
De totes però, per a mi la més important és la intel·ligència emocional, que és aquella que ens fa relacionar-nos amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos d’una forma sana, empàtica i assertiva. Entre d’altres, ens ajuda a gestionar l’autocontrol emocional, la motivació i les habilitats socials. Una bona base emocional construïda des de petits afavoreix un correcte creixement emocional. En la meva opinió aquesta hauria de ser una de les prioritats educatives actuals.
Estem ensenyant a les escoles, i les de Sant Cugat no són cap excepció, amb mètodes de fa més de 40 anys. De què serveix que un nen sàpiga totes les capitals europees si després no és capaç de saber gestionar les emocions? Hem de treballar els sentiments i la gestió de les frustracions. Aquesta ha de ser una feina compartida entre les famílies i l’escola, i tant uns com els altres han de ser conscients de la seva importància.
Les escoles i instituts de Sant Cugat dediquen unes trenta hores d’educació cognitiva setmanal i zero d’educació emocional. Realment volem formar nens i nenes molt llests però sense cap base emocional? Crec que necessiten reflexionar els agents implicats en una reforma en l’educació que reflecteixi la realitat de la nostra societat i que aprofiti tot allò que ara sabem i que fa 40 anys desconeixíem.
No hauríem d’oblidar que la felicitat va sempre de dins a fora de la persona, mai a l’inrevés. Potenciem doncs allò que els farà feliços.

La entrada La intel·ligència emocional a Sant Cugat se publicó primero en PENYA BLAUGRANA.