Imagineu-vos un nen de sis anys nascut a Sant Cugat, que té uns pares que viuen i treballen també a Sant Cugat. Imagineu-vos també que aquest nen li agrada jugar a futbol, de fet li agrada tant que vol apuntar-se al club que té al costat de casa seva per aprendre i gaudir d’aquest esport.

Seguint amb l’imaginari, imagineu-vos que aquest nen no és cap superdotat de la bimba, més aviat té força dificultats per coordinar cap, peus, velocitat i pilota. En fer-li la prova d’accés el descarten i malauradament ha de marxar cap a casa sense poder practicar la seva passió. Creieu que no té dret tot nen, independentment de les seves capacitats naturals, de poder gaudir de la seva passió?

Seria normal que quan un nen s’apunta a una escola pública pagada amb els impostos de tots se li fes una prova d’accés? Seria normal que en aquesta mateixa escola un elevat nombre d’alumnes fossin de poblacions veïnes? Seria normal que els professors d’aquesta escola es dediquessin a anar a fitxar de forma barroera als alumnes que destaquessin en altres escoles, fins i tot de la mateixa localitat? Seria normal que l’ajuntament mirés cap a una altra banda sent coneixedor d’aquesta situació?

Com se li explica a un pare que vol inscriure al seu fill a jugar a futbol a una escola local, i que utilitza de forma gratuïta les instal·lacions municipals cedides per l’ajuntament amb els impostos de tots, que no pot entrar perquè tècnicament no està a l’altura, i que en el seu lloc l’ocuparà un jugador d’una localitat propera i que, a sobre, si el nen és «dels bons», ni tan sols pagarà la quota?

Potser ens ho hauríem de fer mirar tots plegats, no creieu?

La entrada Algú ho havia de dir! se publicó primero en PENYA BLAUGRANA.