No sé si per sort o per desgràcia ja ningú qüestiona el fet que els adolescents han de tenir mòbil. Ara el debat s’ha traslladat a l’escola primària. Ja és habitual veure nens de quart, cinquè, i per descomptat de sisè amb un mòbil a la mà. I no qualsevol mòbil, no! En moltes ocasions el mòbil del nen és de característiques superiors a la dels seus pares.

Ens excusem nosaltres mateixos dient allò de: «és que així el tenim localitzat», o allò altre de: «és per si li passa alguna cosa», o també allò de: «és que així pot consultar temes de deures fora de l’horari escolar amb els seus companys».

I jo em pregunto, què li ha de passar a un nen de vuit anys? Què no se suposa que sempre ha d’estar acompanyat d’un adult quan està al carrer? O és que anem deixant els nens que vagin vagant pels carrers de Sant Cugat sols? I el tema dels deures! Què passa? Que fins que arriben a casa no saben el que han de fer? Què no tenen una meravellosa agenda on s’han apuntat tots els deures?

Kik, Instagram, Musical·ly, Facebook, Clash Royale, Candy Crush entre d’altres, són apps freqüents en els seus mòbils. Alguna d’aquestes poden ser extremadament perilloses en mans inexpertes, ja que persones fora del seu entorn poden arribar a contactar amb ells amb males intencions.

Molts instituts ja tenen una guia de bones pràctiques amb els mòbils. Un dels pioners a Sant Cugat va ser l’institut Joaquima Pla Farreras. En aquest institut tots els alumnes saben perfectament quan i com poden fer ús del dispositiu. Hem de fer el mateix amb l’escola primària? I ja que sembla que no es pot aturar aquesta tendència, no fos convenient si més no formar als nens ja de ben petits dels perills que pot comportar fer un mal ús dels mòbils?

La entrada Els mòbils i els preadolescents se publicó primero en PENYA BLAUGRANA.