Prenent l’aperitiu en una terrassa a la plaça Octavià escolto una conversa gairebé sense voler i que em fa reflexionar.
Un grup de 25 amics reserven una taula per les 14:30h d’un dissabte de juliol. A les 13:30h comencen a arribar els més puntuals, aquells que sempre pateixen per no fer tard. Al carrer la calor és més que evident i la majoria, només arribar, es demanen unes canyes que prenen a la terrassa per apaivagar la xafogor.
A les 14:30 ja està tota la colla menys una parella. Ell sempre diu que arriben tard per culpa dels maleits retocs de darrera hora de la noia i ella assegura que el que realment passa és que el noi no és capaç d’aparcar el cotxe ni en un espai on hi cabrien tres autocars.
Un cop arriba la “parelleta tardona” i just abans d’entaular-se, un dels amics demana que es paguin les consumicions que cadascú s’ha pres a la terrassa mentre feien temps. Fent un càlcul ràpid, un parell de consumicions per 20 persones a 2€ la canya fan un total de 80€. No troba just que ell, que no ha consumit res, hagi d’assumir aquests diners quan s’afegeixin al total del dinar.
La majoria reacciona primer amb sorpresa, però un cop analitzada la situació, li donen la raó i comencen a pagar les consumicions que han fet. En canvi hi ha un petit nombre d’amics que diuen que no estan d’acord i que no és per tant, que entre tots no representa gaire despesa.
Aquests últims acostumen a ser els que s’han pres 3 consumicions, i que a l‘hora del dinar, es demanen l’entrecot més gran que hi ha, el millor vi, el cafè, les postres i el Baileys. Curiosament també, són els mateixos que quan van sols i s’ho han de pagar ells, es demanen un bikini per dinar amb aigua de l’aixeta…
…i les postres si de cas, ja les farem a casa!

La entrada Les postres si de cas, ja les farem a casa! se publicó primero en PENYA BLAUGRANA.